MANIFEST PER LA MORT DEL TEIXIT COMUNITARI
Avui ens trobem per ritualizar la Mort de Can Pua.
Can Pua ha estat casa nostra des de 2019, un espai al qual se li ha donat vida, on s'han construït convivències basades en les cures i el suport mutu. A Can Pua s'hi han viscut moltes històries que estan marcades per la força col·lectiva, per altres maneres de construir vincles, per l'expressió de les nostres dissidències de gènere i afectives, però sobretot, per la solidaritat, per la construcció de convivències escollides, la construcció de família.
Can Pua neix del dret autolegitimat de construir vida i habitatge d'un espai abandonat i descuidat, que consta ser propietat del Banc Santander. Un banc que té milers de cases en propietat de les quals no en fa cap ús ètic. Pel banc santander, les cases no són llars vivibles i de valor sentimental i comunitari, són productes dels quals treure'n la màxima rendibilitat econòmica (en un mercat neoliberal que ho permet).
L'actual compra de Can Pua no ha estat res més que un altre exemple d'estratègia especulativa en la que el comprador i el venedor ha sigut el mateix empresari, propietari a més a més de tres immobiliàries (una d'elles milionària). D'aquesta manera ha pogut pagar per la casa un valor força inferior al catastral i sota contracte figura la intenció de revendre la finca en menys de 3 anys, participant així de la bombolla immobiliària que pateixen les veïnes de la Costa Brava.
Okupem perquè no estem d'acord en què tenir un sostre i una llar on viure, créixer i crear comunitat sigui un privilegi elitista i depengui dels ingressos de les persones o de les herències familiars. Que persones riques amb moltes propietats explotin aquest recurs per seguir enriquint-se mentre hi ha famílies que es veuen ofegades cada mes per pagar un lloguer desorbitat o acaben al carrer. Qui pot acceptar aquestes lleis tramposes que només s'asseguren que l'economia d'uns pocs segueixi creixent exponencialment mentre precaritza les vides i la comunitat? Està clar, no?
És per aquest motiu que avui estem de funeral per la mort de Can Pua. Per la mort del teixit associatiu i veïnal.
Per la mort dels processos d'autogestió. Per la mort dels espais de vida i de comunitat. Per la mort de les xarxes veïnals.
Per la mort de la llar com a espai de seguretat i confort. Per la mort de les xarxes de solidaritat i confiança.
La mort dels BARRIS per a fer-hi VIDA que acaben en TURISME I RIQUESA ESPECULATIVA.
R.I.P. CAN PUA
